Cardiologia
Les proves diagnòstiques més habituals per a detectar malalties del cor, malalties cardíaques, problemes cardiovasculars o trastorns cardíacs que els cardiòlegs utilitzem són:
Coneix el contingut d'una revisió mèdica cardiològica al centre mèdic Oksygen Experience prement en la imatge
Electrocardiograma (ECG)
L’electrocardiograma és una prova que registra l’activitat elèctrica del cor que es produeix en cada batec cardíac. Aquesta activitat elèctrica es registra des de la superfície corporal del pacient i es dibuixa en un paper mitjançant una representació gràfica o traçat, on s’observen diferents ones que representen els estímuls elèctrics de les aurícules i els ventricles. L’aparell amb el qual s’obté l’electrocardiograma es diu electrocardiògraf.
Per a la recollida de l’activitat elèctrica per l’electrocardiògraf, es necessita que sobre la pell del pacient es col·loquin una sèrie d’elèctrodes (normalment 10), que aniran units fins a l’electrocardiògraf per uns cables. Amb 10 elèctrodes s’aconsegueixen obtenir 12 derivacions, és a dir, es dibuixen en el paper 12 traçats dels impulsos elèctrics del cor des de diferents punts del cos. Es poden obtenir derivacions extra si s’afegeixen més elèctrodes a la superfície corporal, però l’electrocardiograma bàsic ha de constar com a mínim de 12 derivacions. L’electrocardiograma d’una persona sana presenta un traçat particular; quan apareixen canvis en aquest traçat el metge pot determinar si existeix un problema.
S’usa per a mesurar el ritme i la regularitat dels batecs, la grandària i posició de les aurícules (representada per l’ona P) i ventricles (representada pel complex QRS), qualsevol mal al cor i els efectes que sobre ell poden tenir uns certs fàrmacs o dispositius implantats en el cor (com a marcapassos). Les alteracions en el traçat són imprescindibles per a la detecció i anàlisi de les arrítmies cardíaques. També resulta molt útil en els episodis aguts de malaltia coronària, com l’infart de miocardi.
Com es realitza l'electrocardiograma:
La infermera o el metge connecta els cables de l’electrocardiògraf a la pell del pacient per mitjà d’adhesius o ventoses (elèctrodes). Els punts on es col·loquen els elèctrodes són: turmells, canells i pit. D’aquesta manera es recull el mateix impuls elèctric des de diferents posicions. Primer s’ha de netejar l’àrea de la pell on posteriorment es col·locaran els elèctrodes, i, fins i tot, en algunes ocasions serà necessari rasurar el pèl d’aquesta zona.
El pacient:
El pacient ha de romandre tombat, relaxat, sense parlar, amb un ritme respiratori normal i amb els braços i les cames immòbils. A vegades, el metge pot demanar-li al pacient que contingui la respiració durant uns segons. Qualsevol moviment pot alterar els resultats.
És una prova senzilla, disponible, ràpida, que no produeix cap molèstia (és indolor) i no té cap risc per al pacient (no s’envia cap mena d’electricitat a través del cos, només detecta l’activitat elèctrica que es general en el propi cor).
TENS ALGUN DUBTE?
EcoCardiograma
El ecocardiograma transtoràcic és una exploració No INVASIVA que estudia la forma i funció del cor i part de les seves estructures internes. Les imatges s’aconsegueixen mitjançant l’ús d’ultrasons que no tenen radiació i són inofensius.
En què consisteix?:
Aquesta prova permet quantificar la força de contracció que té el cor, analitzar la funció de les vàlvules cardíaques i detectar algun tipus de malaltia del múscul cardíac.
Com es realitza?:
Per a poder realitzar aquesta prova és necessari que la persona es desvesteixi de cintura cap amunt. La prova es realitza amb el pacient tombat de costat en una llitera. L’operador que fa la prova pot ser indistintament un tècnic o personal d’infermeria especialitzats en ecocardiografies o personal mèdic en formació o personal mèdic especialista en imatge. La presa de les imatges es realitza amb una sonda d’ultrasons, per la qual cosa s’aplica de manera prèvia un gel perquè els ultrasons arribin fins al cor. En la majoria dels casos, es col·loquen tres elèctrodes (adhesius similars als que s’utilitzen per a fer un ECG) per a monitorar el ritme cardíac. La prova dura aproximadament entre 15-30 minuts.
Quines complicacions poden aparèixer?
És una prova externa que no presenta complicacions.
Com cal preparar-se?:
No és necessari estar en dejú ni prendre mesures especials abans de la prova. És convenient que es comuniqui al personal mèdic si s’emporta una pròtesi mamària en el pit esquerre, es tenen problemes de pell en el pit o operacions pulmonars prèvies.
PODEM AJUDAR-TE?
PROVA D'ESFORÇ O ERGOMETRIA
L’ergometria o prova d’esforç és una tècnica diagnòstica fonamental EN CARDIOLOGIA que s’utilitza principalment per a la detecció de l’angina de pit en pacients amb dolor toràcic i per a valorar la resposta del cor davant l’exercici. El seu ús en la malaltia coronària es fonamenta en la capacitat de posar de manifest alteracions cardiovasculars no presents mentre el pacient està en repòs i que poden ocórrer amb l’exercici físic.
Si un pacient té malaltia coronària, l’obstrucció en l’artèria pot permetre un flux de sang al cor normal en repòs, per la qual cosa no experimentarà cap símptoma, i l’electrocardiograma serà probablement normal. No obstant això, en realitzar un exercici físic o esforç augmentarà el treball del cor i, per tant, la necessitat d’aportació de sang. Si existeix una obstrucció coronària, es produirà un dèficit de reg sanguini que provocarà l’aparició d’angina de pit i/o alteracions en l’electrocardiograma. L’ergometria permet reproduir l’angina d’una forma controlada per a poder diagnosticar-la.
Com es realitza una prova d'esforç?:
Consisteix en un exercici físic en tapís rodant o bicicleta estàtica augmentant-se progressivament la càrrega, d’acord amb uns protocols predeterminats (el més utilitzat és el protocol de Bruce, encara que existeixen uns altres). El més adequat per a aconseguir un exercici més fisiològic i que no requereix aprenentatge previ per part del pacient és la prova amb tapís rodant, per això sol ser la més utilitzada. La prova sol durar entre 6-12 minuts.
Abans de l’inici de l’ergometria s’hauran de realitzar dos electrocardiogrames: un amb el pacient tombat i un altre dempeus. Una vegada iniciada la prova d’esforç, s’obtindrà un monitoratge electrocardiogràfica contínua. Haurà de prestar-se especial atenció a l’electrocardiograma en el moment de màxim esforç, si el pacient presenta angina de pit o falta d’aire durant la prova i en finalitzar la mateixa. També es registrarà durant el temps de recuperació (3-5 minuts).
A més, han de realitzar-se mesuraments periòdics de la pressió arterial.
Preparació del pacient:
El personal sanitari informarà si és o no necessari suspendre la medicació abans de l’ergometria. El pacient haurà de portar roba que es pugui llevar fàcilment i calçat còmode, preferiblement sabatilles esportives (sense talons). A vegades, si el pacient té molt borrissol en el tòrax cal rasurar-lo perquè el registre de l’electrocardiograma sigui de major qualitat. No s’ha d’acudir a l’ergometria després d’un menjar copiós (2-3 hores abans), ni realitzar-la després de dejuni prolongat per existir risc de baixada de sucre), tampoc haurà de consumir alcohol ni begudes amb cafeïna en les 3 hores anteriors, ni dur a terme activitat física intensa o exercici inhabitual en as 12 hores prèvies.
L’ergometria consisteix a fer el major esforç possible, aconseguint fins i tot el llindar del cansament o màxim nivell de resistència. Si en aquest procés el pacient experimenta dolor en el pit, falta d’aire, mareig, pal·lidesa, sudoració freda o nàusees ha de dir-li-ho urgentment al metge.
L’ergometria pot resultar positiva per a isquèmia (falta de reg) del múscul cardíac perquè apareguin símptomes o perquè existeixin canvis en l’electrocardiograma.